Escalada

Podríem dir que Beuda és com la germana petita de Sadernes, un petita escola on no trobarem 8’s, pocs 7’s, però si 6’s i 5’s, juntament amb algún 4. Una escola de grau mig que pot ser ideal per l’iniciació a l’escalada o per començar a probar algunes vies de més dificultat, però sempre moguent-nos per una escalada accesible a tothom que hi posi ganes. Una altra característica de l’escola és, que ens permetrà iniciar-nos en l’escalada d’auto-protecció, ja que les seves parets són bastant fisurades i permet la col•locació d’assegurances mòbils, convinant-les a gust amb les assegurances fixes.

L’escalada a Beuda comença al novembre del 1989 quan uns joves (Joan Bosch “Lato”, Lluís Oliveres “Xef”, Ramon Trulls, Danny Balés, Joan Planas “Eruk” i Pia Lagares) comencen a equipar les primeres vies al sector “dels gossos” i “iniciació”, vies com l’ànec lleig, 127, buch, clavaria, etc. De seguida comencen a equipar el sector “del Castell” les vies Bavaresa Namasté i Garrotxa exòtica. Ràpidament apareixen per la zona l’Andreu Planas, en Lluís Garganta i en Joan “hippy” que s’uneixen a l’escola. Cap al ’91-’92 es comencen a equipar les vies de la “paret central”, es quan la cosa comença a agafar empenta i es van equipant vies per tota la zona. Sectors com “Reggae”, “Iniciació”, “Yonki”, etc. Comencen a sortir-hi les seves primeres vies. Al ’97 es fan els primers reequipaments en les vies mes frequentades, canvi de xapes, noves reunions, etc.

Ja cap a l’any ’98 en Lato obre les vies del sector “Jamaica” per donar un nou impuls a l’escola, ja que amb el pas del temps, i la consolidació de l’escalada a Sadernes, l’escalada a Beuda s’havia apagat una mica.

Després d’un llarg període de 10 anys sense molta activitat oberturista al voltants del 2008, un bon grup format per en Sergi, en Carlos, en Roger i en Jordi, i en ocasions en “Xef”, obren totes les vies de “Jamaica Superior” i n’afegeixen al sector “Jamaica”. Una molt bona feina però que per desgràcia al cap de poc temps, a finals del ’08 principis’09, topa amb el temps de prohibicions que corren ara, Beuda passa a ser zona no autoritzada per l’escalada i l’escola queda abandonada. Ràpidament però, el col•lectiu de la zona, juntament amb el C.E.Besalú, es posa a mirar de sol•lucionar la situació, i després d’un llarg periòde de negociacions es pot
tornar a escalar, i esperem que per sempre mes.

En l’ultim any s’han equipat unes 13 vies noves distribuïdes entre el nou sector de “Riu superior”, tres vies al sector “Iniciació”, una a la “paret central” i dos a “l’últim sector”, de la mà dels escaladors locals Josep Grau, Gerard Tubert, David Badia i Sabi Adroher. També aquests mateixos, i gràcies a una subvenció de la FEEC, reequipen totes les vies que disponien d’spits vells, algún clau, etc. Per parabolts d’inoxidable, i les reunions desgastades per reunions noves amb anella. Podríem dir que Beuda es queda amb un 95% de les seves vies amb equipament modern i posada al dia.

Fins aquí arriba la petita història de l’escalada a Beuda, les pròximes línies les escriurà qui més ho desitgi, l’escola està allà, és de tots i per a tothom.